Aquesta casa del veïnat de Soliva està situada en mig de dues muntanyes i davant d’un pla que delimita amb la sèquia de l’estany de Sils i amb la via del ferrocarril, el paratge anomenat Coma Marquesa.

Les dades més llunyanes ens parlen de Narcís Dalemus, que vivia a la casa cap a l’any 1839. A aquest el va succeïr com hereu, el seu fill Baldiri Dalemus Martorell. A l’arc de de pedra de la porta de la casa, hi ha escrit el nom de Baldiri Dalemus Martorell, fet cap a l’any 1853.

En Baldiri Dalemus es va casar per primera vegada amb Maria Oms i en segones noces amb Teresa Figueras. Més tard, els heretà en Miquel Dalemus Oms, que es va casar amb Teresa Gironès Guitart. Aquests varen tenir una filla, Dolors Dalemus Gironès, que es va casar amb Salvador Gelmà i Comas.

L’any 1895, aquest matrimoni deixà Can Dalemus i se’n anà a viure a Calella, i l’any 1896 hi anà de masover en Narcís Ciurana Berenguer, que era solter i provenia de Franciac.

Anteriorment, el 27 d’agost de 1869, s’havia fet una renovació d’establiment de vuit vessanes de terra de Josep Viader a favor de Baldiri Dalemus, amb una entrada de 800 lliures i un cens anual de dues quarteres de blat. També el 16 de juliol de 1876, en Josep Ruscalleda havia venut un tros de terra a Miquel Dalemus.

En Narcís Ciurana i Berenguer es casà amb Rosa Vilà Juanhuix. En el mes de desembre del 1921, la propietària Dolors Dalemus i el seu marit Salvador Gelmà feren un contracte d’arrendament al masover Narcís Ciurana amb les següents i principals condicions: el 25 de desembre de cada any havia de pagar l’arrendament de cinc-centes cinquanta pessetes.

També estava obligat a pagar quatre quarteres de blat, de cens, al senyor Francesc de Trinchería, el dia 15 d’agost de cada any, a més d’un parell de gallines a l’esmentat senyor el dia 25 de desembre. Així mateix, havia de pagar a don Joan Viader, propietari de Maçanet, set mesures de mestall, el 15 d’agost de cada any, a més de les contribucions ordinàries i extraordinàries de la casa. A més, quedava obligat el masover a fer dos jornals de paleta a l’any per emblanquinar la casa, i fer obres quan convingués per mantenir-la en bon estat.

Per la seva part, el propietari es reservava el dret d’entrar a la casa sempre que li convenia, així com a les terres. El masover estava obligat a reservar per a l’amo, de la collita de cada any, un quintà de pomes, una arrova de peres d’hivern i tres quarteres de nous.

En Narcís Ciurana va morir l’any 1924 a conseqüència d’un llamp en una gran tempesta quan anava a recollir la seva filla del col•legi. L’any 1925 els Dalemus, es vengueren la finca i la comprà la vídua, Rosa Vilà Juanhuix. A la mort d’aquesta, en fou propietari hereter, el fill Manel Ciurana i Vilà, casat amb Loreto Sureda Vilaseca, provinent de Can Vilaseca, d’aquest mateix poble. A aquests, els ha heretat Josep Maria Ciurana Sureda, que es va casar amb Montserrat Sureda Fàbregas, de Massanes, que habitaven la casa junt amb els seus fills i es dedicaven al cultiu de les terres i a la ramaderia.

Actualment la masia l’ha heretat i rehabilitat el seu fill gran, Josep Maria Ciurana Sureda, que juntament amb la seva esposa, Maria Àngels Carbonés Regincós de Figueres, han engegat el negoci de lloguer turístic rural.

Es conta que en la guerra dels carlins, Can Dalemus havia estat quarter o refugi de carlins, i que un dels Dalemus era comandant d’una unitat d’aquestes forces. A la casa s’hi trobà més tard un fusell i dos sabres d’aquella època. Aquestes armes són guardades en el Museu Militar del Castell de Munjuïc de Barcelona.

Com a nota característica de Can Dalemus, cal destacar que el pla de darrera la casa, fa 50 anys i més, estava plantat de pomeres i nogueres que donaven molt de fruit. En aquella època no hi havia contaminació i no calien les atencions constants que ara requereixen aquesta mena de plantacions. En arribar la tardor, era costum de molta gent anar a Can Dalemus a comprar pomes en quantitat per guardar per a l’hivern. Una altra cosa a destacar és que aquesta finca produïa molt sègol i molts pagesos també a l’entrada de la tardor, anaven a canviar sègol per blat.